Català
Castellano

Lo que le pasó a Hawaii

 

 

Utilitzem el títol d’aquesta cançó de’n Bad Bunny com metàfora del canvi habitacional i socioespacial que pateixen els territoris dependents de l’economía turística.

La proposta

 

 

Consisteix en una intervenció sobre una caseta de fusta propietat de l’Ajuntament de Ciutadella de Menorca per transformar-la simbòlicament en un habitatge ocasional o precari inserit en l’espai públic.

 

Mitjançant aquesta acció, la caseta deixa de ser un element funcional i invisible per convertir-se en una llar improvisada, posant en evidència una realitat cada vegada més present: la dificultat d’accés a l’habitatge i la crisi del lloguer a les ciutats.

 

El projecte planteja una imatge incòmoda però propera: la d’una vida que no troba lloc dins del mercat immobiliari i que, per necessitat, s’instal·la allà on pot. La plaça es converteix així en l’escenari d’una ficció que, tanmateix, reflecteix una realitat social urgent.

 

Lluny d’oferir solucions, la instal·lació vol generar preguntes.

Volem escoltar-te:

 
La teva resposta és anònima.

 

Formulario

  • Nadie !! No se puede vivir en Menorca. No puede convertirse en especulacion pura. Hay que controlar el turismo y sobretodo construir pisos de proteccion oficial para q la gente pueda vivir dignamente

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • En una sociedad capitalista la vivienda es otro objeto más sujeto al mercadeo, por lo que tendrá acceso a él quien acepte el juego del capital y, además, haya tenido opción a conseguir un monto suficiente de dinero para ello. Por tanto, tanto aquí como en cualquier otro lugar, no se trata de un derecho. Lo único que singulariza la situación actual en Menorca es que ha llegado a una situación extrema y, por tanto, se ha convertido en un problema cuya solución requiere necesariamente de la intervención del Gobierno.

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • Pot qui pot, no qui vol

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • Los ricos!

    ciutadà/ana anònim/a

  • Menorca está cambiando demasiado rápido, cada verano llega más turismo, aumentan las segundas residencias y cada vez es más difícil tener acceso a una vivienda para quienes vivimos aquí todo el año. También empiezan a aparecer otros problemas como la falta de agua, planteamientos de construcciones donde no tienen que hacerse en zonas costeras o el cierre de algunas playas por vertidos de aguas residuales, por poner ejemplso. Me cuesta entender cómo una isla declarada Reserva de la Biosfera puede seguir creciendo sin que existan límites que protejan tanto el territorio como a las personas que viven en ella. No creo que el problema sea el turismo en sí, sino cómo se está gestionando este crecimiento.

    ciutadà/ana anònim/a

  • Como podemos estar trabajando tanto, y al mismo tiempo tener tantas dificultades para pagar la casa y a veces la comida? Si tanto bien hace el turismo a nuestro territorio, y tanto dinero deja, por qué cada vez vivimos peor?

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • Els qui tenen ja familia instal.lada o guanyen 2000 EU

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • Ara mateix l'enfoc és pels rics i els/les que han heretat.

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • Quien quiere mal vivir en Menorca…? 😢

    ciutadà/ana anònim/a

  • Moltes gràcies per generar aquestes instal·lacions de denúncia. És un problema evident, però sembla que incomoda tant que es prefereix mirar cap a una altra banda. L'habitatge s'ha convertit en un privilegi per a uns pocs, no en un dret. És una vergonya, una pena.

    ciutadà/ana anònim/a

  • L@s ric@s y l@ que hacen las normas. Politic@s y ric@s. Mientras el resto de la gente empobrece y la isla agota sus recursos naturales vitales, Agua. Nada protegidos.

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • Ningú; aquí només allotjam turistes.

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • No crec que la pregunta sigui el "qui", com si calgués partir d'un fonament subjectiu, sinó quines transformacions de les relacions i forces productives han dut a aquest atzucac. És a dir, com la ideologia hegemònica ha penetrat per justificar la desigualtat en el trànsit d'un bé bàsic a mer valor d'ús per extreure'n plusvàlua en nom de la propietat privada. Així doncs, preguntem-nos qui hauria de poder viure-hi per fer de la imaginació una arma política per a la transformació social. Altrament, respondrem el que ja se sap i no mobilitza la ciutadania a favor de canvis estructurals.

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • Ningú, ca nostra és un habitatge vacacional i sa terra nostra un parc temàtic.

    CIUTADÀ/ANA ANÒNIM/A

  • Gente sin casa y casas sin gente…

    ciutadà/ana anònim/a

Autoria del projecte:

Carmen Mosquera i Guillaume Michel

 

Agraïments

 

Iniciativa i participació:

Associació Ciutadella Antiga

 

Aquesta intervenció s’ha construït íntegrament a partir d’objectes de segona mà i materials reutilitzats, gràcies a la col·laboració de sa Botiga Mestral de Càritas.

 

Fotografies, col·laboració en el procés creatiu i aspectes tècnics web:
Sylvia Gutiérrez Sánchez